Vivint Plenament!

Granotes, pops, aranyes i escarabats. Tots aquests animals poden fer coses sorprenents, com mimetitzar-se molt bé amb el seu ambient; d’aquesta manera passen desapercebuts canviant el color de la seva pell, per coincidir amb el seu entorn.

Aquesta és una excel·lent manera d’amagar-se quan estan en perill, per protegir-se si estan en risc, per tenir més probabilitats de sobreviure.
Sobreviure és un impuls immensament fort en la natura (per raons òbvies). Tota vida busca seguretat i protecció, per continuar vivint més moments. Per això és important la resposta intel·ligent al nostre entorn i adaptar-nos al que succeeix al nostre voltant (i també al que succeeix en nosaltres, però això és una altra història).

Si podem sobreviure, llavors tenim l’oportunitat de trobar un moment de
tranquil·litat, i en aquests moments de tranquil·litat podem deixar de centrar l’energia en la supervivència i enfocar-la a menjar, digerir, excretar, reproduir-nos; a enfocar-la a la nostra salut i sanació, desenvolupant el nostre creixement.

Créixer no és només el que veiem que li succeeix a un nounat: tots passem pel procés
de creixement al llarg de la nostra vida. Pot ser no creixem sempre en alçada,  però utilitzem combustible per crear noves cèl·lules, per  construir els nostres òrgans, per reposar les nostres connexions cerebrals, entre molts altres processos de creixement.
I creixem en el que som i en com interactuem en el món.

La vida és més que seguretat i protecció, és més que sobreviure. Hi ha creixement en el viatge que hem emprès, hi ha creixement de connexió social i pertinença, evolució del nostre propi sentit d’identitat, evolució de la nostra posició en aquest món i el nostre impacte en ell.

Creixement en el nostre nivell de bondat, compassió, empatia i contribució. El nostre YO es va actualitzant.

Creant una vida de sentit i realització.

Tot això és el magnífic viatge i som aquí per donar-te suport en el teu camí, per  viure més plenament.

La magnificència teva!

Ets tan complex!

40 a 70 trilions de cèl·lules que et formen a tu.

T’imagines tractar de coordinar-los?

Cadascuna d’aquestes cèl·lules és com una petita “forma de vida” en si mateixa, amb la seva pell (la membrana cel·lular) escoltant el seu entorn i decidint què ha de permetre que passi (dins o fora), o no passi. I després cada cèl·lula conté centenars i centenars de milers de components, cadascun actuant i responent a les necessitats de la cèl·lula.

I tota la cèl·lula està en funcionament, treballant.

Ara multiplica això per 40 a 70 trilions!

Cèl·lules coordinades en teixits, que s’ajunten en òrgans, en sistemes, i tot això et forma a tu!

T’imagines tractar de organitzar tot això?

Trobem aquí una manera de tractar de pensar en aquesta gran tasca: imagina’t recolzat boca amunt a l’aire lliure a la nit i mirant totes les estrelles que podries veure en un cel clar. Una cançó sona suaument prop de tu i escoltes les seves notes. Estàs desitjant que totes les estrelles en el cel parpellegin i s’encenguin, tot al mateix temps, al compàs de la cançó. Per tant, has d’enviar un missatge a cadascuna d’aquestes estrelles, per tal que parpellegin i després s’apaguin, al ritme de la cançó que estàs escoltant, per aconseguir un parpelleig coordinat d’estrelles en tot el cel nocturn. Tasca bastant difícil, veritat?

Ara imagina intentar fer això amb cadascuna de les estrelles de la Via Làctia!

Aquestes són moltes més estrelles per a monitoritzar i comunicar-se, per a aconseguir aquest nivell de coordinació.

Hi ha al voltant de 100 a 400 mil milions d’estrelles en la nostra Via Làctia.

Bastant impossible coordinar-les totes.

El teu cos té de 100 a 1000 cèl·lules més que la quantitat d’estrelles que intentes controlar en tota la Via Làctia.

Aquí està el fet sorprenent: aquesta intel·ligència innata que està dins del teu cos coordina cada cèl·lula dins del teu cos, cada mil·lisegon de tota la teva vida.

Realment ets tan complex.

I també absolutament meravellós!

Saber què fer

Foto remando Quiropráctica Badalona

Imagen de Freepik

Pensa en una petita bombolla, flotant en un estany. Es empesa d’una banda a l’altre pel vent, pel moviment de l’aigua. Si topa amb una branca, o contra la vora de l’estanc, o si l’aigua està una mica agitada, la bombolla explota.

Es deixa portar per les forces de la naturalesa.

Ara, fem-li una petita bombolla especial. Primer, posem un petit rem bàsic en cada una de les quatre cantonades. I també li donarem la quantitat mínima d’intel·ligència, únicament la suficient per rebre una mica d’informació i poder actuar per encendre o apagar els quatre rems. Ara tot canvia!

Si detecta el canvi a l’aigua (perquè s’aproxima a la branca o a la vora de l’estany), llavors pot apagar un rem i encendre el rem oposat, fent que la bombolla especial pogués girar o retrocedir.

Ara la nostra bombolla lleugerament especial pot coordinar els seus moviments i pot respondre al seu entorn. Té la capacitat d’adaptar-se als canvis del seu entorn!

Això incrementa la seva supervivència exponencialment!

I potser fins i tot tindria la sensació de tranquil·litat, perquè sabria que és capaç de controlar els seus moviments, respondre i adaptar-se, sabria que pot “viure” més temps. ¿Tots aquests factors no li podrien donar més facilitats a la nostra bombolla?

Cada component, tot i ser diminuts, dins de les nostres cèl·lules és més complex, intel·ligent i més adaptable que la nostra bombolla lleugerament especial. I també ho es la pell al voltant de la cèl·lula. I ara multiplica tot això per 40 o 70 trilions de cèl·lules que composen el teu cos.

Ets increïblement  complex i meravellós, degut a aquesta intel·ligència innata dins teu que et coordina cada mil·lisegon de la teva vida, et permet adaptar-te a la teva vida i això t’ajuda a viure.

Quan tot va bé, la teva vida està tranquil·la.

Ets felicitat.

Ets veritablement magnífic.