Saber què fer

Imagen de Freepik

Pensa en una petita bombolla, flotant en un estany. Es empesa d’una banda a l’altre pel vent, pel moviment de l’aigua. Si topa amb una branca, o contra la vora de l’estanc, o si l’aigua està una mica agitada, la bombolla explota.

Es deixa portar per les forces de la naturalesa.

Ara, fem-li una petita bombolla especial. Primer, posem un petit rem bàsic en cada una de les quatre cantonades. I també li donarem la quantitat mínima d’intel·ligència, únicament la suficient per rebre una mica d’informació i poder actuar per encendre o apagar els quatre rems. Ara tot canvia!

Si detecta el canvi a l’aigua (perquè s’aproxima a la branca o a la vora de l’estany), llavors pot apagar un rem i encendre el rem oposat, fent que la bombolla especial pogués girar o retrocedir.

Ara la nostra bombolla lleugerament especial pot coordinar els seus moviments i pot respondre al seu entorn. Té la capacitat d’adaptar-se als canvis del seu entorn!

Això incrementa la seva supervivència exponencialment!

I potser fins i tot tindria la sensació de tranquil·litat, perquè sabria que és capaç de controlar els seus moviments, respondre i adaptar-se, sabria que pot “viure” més temps. ¿Tots aquests factors no li podrien donar més facilitats a la nostra bombolla?

Cada component, tot i ser diminuts, dins de les nostres cèl·lules és més complex, intel·ligent i més adaptable que la nostra bombolla lleugerament especial. I també ho es la pell al voltant de la cèl·lula. I ara multiplica tot això per 40 o 70 trilions de cèl·lules que composen el teu cos.

Ets increïblement  complex i meravellós, degut a aquesta intel·ligència innata dins teu que et coordina cada mil·lisegon de la teva vida, et permet adaptar-te a la teva vida i això t’ajuda a viure.

Quan tot va bé, la teva vida està tranquil·la.

Ets felicitat.

Ets veritablement magnífic.