Badalona
El 30 de juny marca l’inici d’un nou capítol per a mi. És el primer dia en què ja no treballo a Pura Vida Quiropràctica—un lloc que m’ha marcat profundament durant els últims 3 anys. Amb aquesta transició arriba l’espai: espai per respirar, per organitzar-me, per anar més a poc a poc, i per viure i gaudir realment d’aquestes últimes setmanes tan valuoses a Badalona.
Després de tres anys inoblidables aquí, sabem que el nostre temps s’està acabant. A mitjans d’agost, tornarem a Alemanya—la meva dona, els meus dos petits i jo. Així que, amb només dos mesos per davant, els nostres dies estan plens de la intenció tranquil·la d’absorbir tot allò que hem après a estimar durant aquests anys.
Els matins comencen amb l’enrenou alegre de preparar els nens per als Casals a “La Tribu” i a l’Escola Betúlia. Marxen corrent, emocionats per veure els seus amics, aprendre coses noves, gaudir de l’estiu… i ja somiant amb la platja després del Casal, perquè el mar i la sorra s’han convertit en el seu pati de jocs: hores i hores esquitxant-se a les onades, construint castells, perseguint gavines i postes de sol.
Després de deixar-los, em prenc un moment per a mi. Alguns dies vaig a la platja, deixo que el sol del matí m’acaroni mentre em quedo en silenci o medito. Altres vegades, simplement camino per la vora del mar, deixant que el ritme de les onades em calmi la ment i em connecti amb la natura. El mar s’ha tornat un lloc de profunda calma enmig d’una vida que de vegades va massa de pressa.
També hi ha el plaer simple de passejar per la Rambla sota les palmeres. Paro a fer brunch a l’Hippie Coffee o a l’Oaxaca, o em prenc un cafè tranquil a l’Amauta—els meus petits rituals que m’arrelen al present. I moure el cos, fer una mica d’exercici, també és fonamental, perquè de vegades m’oblido de com n’és d’important.
Com a família, realment hem arrelat aquí. El nostre barri, Dalt de la Vila, se sent com un poblet acollidor: cares conegudes, veïns adorables, els nens jugant junts a la plaça, esdeveniments comunitaris com la festa de Sant Joan… i un sentit de comunitat que trobarem molt a faltar.
Valorem molt el nostre temps en família—ja sigui jugant als parcs de Pompeu Fabra o Plaça de la Plana, menjant gelats al Fillol o al Can Soler (els meus fills són fans totals del gelat de mango :-D!), comprant fruita a Frutaway, compartint tapes als restaurants de la Rambla o als xiringuitos al costat del mar mentre els nens juguen a la platja, passejant pel Carrer del Mar, anant al parc o quedant amb amics per passar temps de veritat junts.
Aquestes setmanes finals són un comiat suau—un moment per apreciar, reflexionar i endur-nos tots aquests moments i aquestes persones precioses amb nosaltres. Badalona ha estat molt més que una llar. Ha estat un capítol d’alegria, creixement i connexió profunda. I mentre ens preparem per passar pàgina, ho fem amb el cor ple i una gratitud infinita.
Gràcies, Badalona, per tot—i a totes les persones que ens van acollir i van ser tan amables durant tot aquest temps! Segur que tornarem de visita!
Ens veiem,
Lukas
