No és la naturalesa simplement sorprenent?

Mira les constel·lacions d’estrelles, observa el profund d’una piscina natural en la mar, estudia els remolins d’una planta de falguera.

Allà on mirem, ja sigui a l’enorme escala galàctica o a l’increïblement diminut microscòpic, onsevulla que mirem, veiem signes d’organització.

Des del subatòmic fins a la forma de les molècules, passant per les estructures de les cèl·lules, bresques, petxines i falgueres que es despleguen.

Tot el camí, fins al remolí de galàxies que giren en espiral en la mateixa forma que les petxines marines.

Patrons i organització.

Està a tot arreu.

Fins i tot quan no pensàvem que hi havia organització, aconseguim trobar-la, com amb la teoria del caos que ara veu patrons en la forma en què els arbres es ramifiquen, o els rius es ramifiquen, o les tiges de les fulles es ramifiquen, o com una substància química es difon en una altra. Patrons que es repeteixen una vegada i una altra.

Organització.

De fet, l’univers té una organització tan sorprenent que tant els científics com els filòsofs tendeixen a estar d’acord que seria impossible que una organització tan vasta es degui a l’atzar.

Equip Pura Vida Badalona