Com canviar els teus paradigmes i aprendre a prioritzar-te (sense sentir-te culpable)

Per què cuidar-te no és egoisme, sinó salut mental, física i emocional

Vivim en una societat que ens ha ensenyat a córrer. A produir. A estar sempre disponibles per als altres. A ser útils.
Des de petits, aprenem que “valem” pel que fem, pel que aconseguim, per com responem a les expectatives dels altres.

I així anem creixent: envoltats d’estímuls, atrapats en l’autoexigència, amb una sensació constant d’urgència.
Fins que un dia, el cos comença a parlar: fatiga, ansietat, insomni, apatia, manca de concentració, contractures…
Símptomes que no sempre entenem, però que tenen alguna cosa en comú: són avisos. Són missatges.
El teu sistema nerviós no pot continuar funcionant en mode alerta per sempre.

Què és un paradigma i per què necessitem canviar-lo?

Un paradigma és una manera de veure el món, d’interpretar-lo, de reaccionar davant d’ell. Molts d’aquests models mentals els heretem: de la nostra família, de l’entorn social, de la cultura.
Ens diuen coses com:

• “Primer els altres, després tu.”
• “Descansar és perdre el temps.”
• “Si no ho fas tot perfecte, no vals.”
• “Demanar ajuda és de febles.”

I vivim guiats per aquests guions interns sense qüestionar-los, tot i que moltes vegades ens estan fent mal.

Canviar un paradigma no és fàcil. Implica qüestionar-te amb honestedat, fer pauses, mirar cap a dins i, sobretot, escoltar el que realment necessites, no el que t’han ensenyat a desitjar.

Aprendre a prioritzar-te és un acte de salut, no d’egoisme

El teu cos no pot estar bé si la teva ment està en guerra. I la teva ment no pot estar en pau si vius en mode automàtic, carregant amb tot el que creus que “hauries” de ser.

Prioritzar-te no és deixar de cuidar els altres.
És fer-ho sense perdre’t tu pel camí.
Significa aprendre a dir “no” sense culpa.
A posar límits sans.
A donar-te permís per aturar-te.
A escoltar el teu cos quan et diu “prou”.
A recordar que no cal arribar a l’esgotament per merèixer descansar.

I com començo a canviar? Algunes claus reals i possibles:

1. Observa els teus pensaments automàtics.
   Quantes vegades al dia et jutges? T’exigeixes? Et dius “no arribo”, “no puc”, “hauria de…”? Només amb adonar-te’n, ja comença el canvi.
2. Torna al cos.
   El cos mai no menteix. Quan sents tensió, dolor, manca d’aire… no és casualitat. Escolta’l. A vegades, el que necessites no és fer més, sinó deixar anar.
3. Crea espais de presència.
   Apaga el mòbil. Respira profund. Camina sense pressa. Aquests moments aparentment “petits” són vitamines per al sistema nerviós.
4. Busca ajuda si la necessites.
   Teràpia, cura quiropràctica, meditació, moviment conscient… tot el que et reconnecti amb tu és vàlid i necessari.
5. Deixa de demanar permís per cuidar-te.
   El teu benestar no necessita justificacions. Necessita decisió.

Quan tu canvies… tot canvia

Quan comences a prioritzar-te de manera sana, alguna cosa comença a ordenar-se dins teu.
La teva energia millora. La teva ment s’aclareix. Les teves relacions es tornen més honestes.
I ja no actues només des de la reacció, sinó des de l’elecció.
Des de l’equilibri.

La quiropràctica pot ser una gran aliada en aquest camí

No es tracta només d’alleujar tensions físiques, sinó de crear espai intern perquè el teu sistema nerviós surti del mode supervivència, i així puguis tornar a connectar amb el teu cos, amb la teva intuïció i amb la teva veritable manera d’estar al món.

Quan el teu sistema nerviós està en equilibri, tu estàs en equilibri.
I des d’aquí, és molt més fàcil prendre decisions que et prioritzin, sense culpa, des de la claredat.

No has vingut a viure en pilot automàtic.

Has vingut a viure amb consciència, amb presència, amb sentit.

Cuidar-te és un acte d’amor propi.
I també és el primer pas per poder cuidar de veritat a aquells que més estimes

Som aquí per recordar-t’ho.
Per acompanyar-te.
Per ajudar-te a tornar a tu.

Equip Pura Vida